El grup de Química Agrícola de la UA ha creat una tecnologia, ja protegida per una sol·licitud de patent, que permet transformar els residus de Posidonia oceanica, una planta marina que s'acumula en les platges del Mediterrani, en un medi de cultiu per a hortalisses. Este nou sustrat millora notablement el sabor i l'aroma de fruits com el tomàquet, presentant-se com una opció natural i sostenible enfront de la torba, l'extracció de la qual causa greus danys mediambientals.
La principal innovació d'esta tecnologia rau en el seu mètode de fabricació, que prescindeix completament d'aditius químics. El procés implica la selecció, neteja i assecat dels restes de posidonia, seguits d'un triturat i una mescla amb una substància inerta que optimitza la textura, l'aireació i la capacitat de retenció d'aigua del sustrat. Segons explica Borja Ferrández, investigador del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular i Edafologia i Química Agrícola, el procés es completa en tan sols cinc dies, una durada molt inferior als temps de compostatge tradicionals que poden allargar-se mesos.
A diferència dels estudis previs, on una proporció superior al 30% de residu marí provocava problemes de salinitat, la nova formulació de la UA permet incorporar una quantitat molt més gran de Posidonia oceanica sense afectar el cultiu. A més, el tractament conserva els compostos bioactius naturals de la planta, que contribueixen a la disponibilitat de nutrients, estabilitzen el pH i estimulen la síntesi de sucres i compostos volàtils responsables del sabor i l'aroma del fruit.
Este avanç respon al doble desafiament del sector agrícola: la pèrdua de qualitat dels cultius de gran consum, com el tomàquet, i la degradació dels sòls fèrtils per l'impacte del canvi climàtic. El cultiu en hivernacle sobre sustrats és cada vegada més freqüent, però la torba, material de referència, presenta greus problemes de sostenibilitat.
Este projecte és un dels resultats del projecte INSIGNIA, liderat per la UA, que busca aprofitar els arribassos de Posidonia oceanica per a obtindre bioestimulants i sustrats de cultiu. Els assajos en entorn experimental d'hivernacle han validat el procediment. La tecnologia, que compta amb una sol·licitud de patent, està ara en fase de prova de concepte, finançada per l'Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), per a avaluar el seu comportament en condicions reals i la seua escalabilitat en sectors com l'hortícola i l'agricultura ecològica.
El Servei de Transferència de Resultats d'Investigació (OTRI) de la Universitat d'Alacant ja busca empreses interessades en la seua explotació comercial mitjançant acords de llicència o col·laboració tecnològica.
