Una base de dades pionera, fruit de tres dècades d'investigació, ha tret de l'anonimat la medicina i la ciència valenciana represaliada durant el franquisme. El projecte, liderat per Josep Lluís Barona, catedràtic emèrit d'Història de la Ciència de la UV, i amb la participació de Josep Bernabeu Mestre, catedràtic d'Història de la Ciència de la UA, dona a conéixer 400 noms de professionals que van veure truncada la seua carrera.
Amb el títol «Ciència represaliada. Metges i científics valencians represaliats pel franquisme», la base de dades es presentarà oficialment este dijous a les 17 hores, en el saló d'actes del Palau de Cerveró de València, seu de l'Institut Interuniversitari López Piñero. La sessió també es podrà seguir en línia.
La iniciativa pretén documentar la repressió i reflexionar sobre la perspectiva valenciana, recuperant la memòria de metges, infermers, practicants, farmacèutics, químics, naturalistes, enginyers i arquitectes que van patir l'exili o la depuració professional després de la Guerra Civil.
El treball, que ha comptat amb la col·laboració de Joan Lloret, Àlvar Martínez i Àngel Beneito, s'ha basat en l'anàlisi d'expedients de depuració i documentació de diversos arxius oficials, com el de la Universitat de València o l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola.
L'objectiu és reivindicar no només figures emblemàtiques com Joan Baptista Peset o José Puche, sinó també totes aquelles persones anònimes que van ser silenciades, reconstruint les seues biografies i el patiment viscut.
Es recorden casos com el de Francesc Bosch i Morata, metge i conseller exiliat a Mèxic, o Mercedes Maestre, pediatra i directora general que va haver de fugir a Mèxic amb el seu marit i que va tornar a València discretament en els anys 60.
El projecte, finançat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, busca la participació ciutadana per a continuar ampliant la base de dades i restituir la dignitat dels professionals represaliats.
