La investigació, titulada "Space Complexity in Choice" i publicada en la revista Econometrica, analitza com el tamany dels problemes de decisió, l'ordre de processament de la informació i la seua estructura determinen la memòria necessària per a resoldre'ls, i com les exigències de memòria influeixen en la probabilitat d'encertar. El treball ha sigut publicat en una de les revistes científiques més rellevants del món en investigació econòmica, editada per la Econometric Society dels Estats Units.
L'estudi demostra que decisions sobre qüestions similars, amb la mateixa informació, poden tindre diferents nivells de dificultat segons com es estructuren i processen les dades. Mitjançant una formulació matemàtica, Sanjurjo explica com l'organització de la informació i l'ordre d'anàlisi poden influir tant en la complexitat del procés com en l'eficàcia de l'elecció final. De fet, l'ordre de processament pot marcar una diferència d'aproximadament 40 punts percentuals en la taxa d'encerts en problemes amb moltes alternatives i atributs, mentre que en problemes més xicotets les diferències són menors.
“"Els resultats apunten així a una idea més general sobre la racionalitat humana. Quan una decisió ens desborda, podem adaptar-nos reorganitzant la manera en què processem la informació. La capacitat de decidir bé no depèn únicament de les característiques objectives del problema o de quanta informació tinguem, sinó també de com estructurem eixa informació per a reduir el que necessitem mantindre simultàniament en la memòria."
Sanjurjo comenta que un exemple senzill per a entendre-ho és la tria entre diversos productes comparant característiques com preu, qualitat o duració. Es pot examinar tota la informació d'un producte abans de passar al següent, o mirar primer el preu de tots, després la qualitat de tots, etc. La informació disponible i la decisió final són exactament les mateixes, però les exigències per a la memòria poden ser molt diferents.
Els experiments realitzats van confirmar una de les principals prediccions de la teoria: en problemes xicotets, amb poques alternatives i atributs, els dos ordres de processament requerixen quantitats similars de memòria i els participants obtenen resultats pareguts. No obstant això, a mesura que augmenta el tamany del problema, la diferència en la memòria necessària per a seguir cada ordre creix linealment, i també augmenta la diferència en les taxes d'encert. En els problemes més grans, esta última arriba aproximadament als 40 punts percentuals. De mitjana, els participants van encertar el 87,5% de les decisions seguint l'ordre que requerix menys memòria, enfront del 66,1% quan seguien el que requerix més. Així, els resultats mostren com la complexitat espacial, una mesura matemàtica de les exigències de memòria, permet predir les dificultats que experimenten les persones en prendre decisions.
El professor de la UA explica que la idea central del treball prové de la informàtica teòrica, on la "space complexity" mesura quanta memòria necessita una màquina per a resoldre un problema. Sanjurjo aplica esta mesura a les decisions humanes, quantificant la memòria de treball necessària per a processar la informació i arribar a una decisió, podent així explicar per què diferents maneres de resoldre el mateix problema poden tindre nivells de dificultat molt diferents.
En una situació experimental on ningú indicava als participants com processar la informació, el 98,5 % va construir espontàniament l'ordre d'anàlisi de menor complexitat espacial, aconseguint un rendiment elevat amb un encert aproximat del 90 % de les decisions.
