El Partit Popular ha obert la porta a la possibilitat que la gestió dels plans urbanístics de reconstrucció de les zones afectades per la DANA puga recaure en promotors privats. Això seria possible si s'aprova l'esmena presentada pel grup parlamentari popular a la Llei d'Acompanyament, que busca modificar la normativa aprovada pel Consell amb mesures urbanístiques especials i "urgents" per a "afavorir les tasques de reconstrucció" després de la catàstrofe. Fins ara, la norma exigia la gestió directa per part de l'administració.
Aquests plans urbanístics, impulsats pel Consell dirigit per Carlos Mazón, tenien com a objectiu "crear i ordenar sòls finalistes per a la construcció d'habitatges", així com la reubicació d'industries i sòls terciaris, i la integració d'infraestructures necessàries. La llei original els atorgava un caràcter "preferent i urgent" i terminis més curts per a agilitzar la recuperació, preveient la tramitació "sempre per gestió directa", ja siga mitjançant expropiació o reparcel·lacions de sòl.
La modificació proposada pel PP introdueix el terme "preferentment" en la redacció, indicant una prioritat per a la gestió directa, però ja no tanca la porta a la participació de la part privada en el disseny i execució dels plans. Amb la gestió directa exclusiva, era el Consell o els ajuntaments qui assumien l'expropiació i reparcel·lació. L'obertura a la gestió indirecta podria permetre que un agent urbanitzador privat avance la inversió de les obres d'urbanització, repercutint els costos posteriorment als propietaris afectats o quedant-se amb aprofitament de terrenys.
Des de la Conselleria de Territori, dirigida per Vicente Martínez Mus, s'argumenta que la "prioritat" seguirà sent la gestió directa, però es busca que el canvi "tampoc siga un impediment per al desenvolupament en determinats municipis". Aquests plans especials tenen la capacitat de modificar els plans generals municipals i afectar sòl urbanitzat o rural.
Addicionalment, una altra esmena del PP permetrà que altres instruments urbanístics, com les actuacions territorials estratègiques, puguen "adaptar-se, integrar-se o transformar-se" en aquests plans urbanístics especials quan hi haja "necessitats públiques o d'interès general" prevalents, conservant els tràmits ja realitzats.
Una tercera esmena del PP pretén flexibilitzar la implantació industrial en sòl no urbanitzable, ampliant les excepcions per a construir quan el sòl urbà o urbanitzable siga "inadequat". També elimina l'exigència de parcel·la mínima de 10.000 metres quadrats i la necessitat de mantenir la meitat de la superfície lliure per a ús agrari. A més, s'estableix una distància mínima de 500 metres entre indústries perilloses i usos residencials, educatius o sanitaris, amb possibilitat d'excepcions municipals.
