L'incendi forestal declarat a la Serra Calderona ha vist com la superfície cremada es multiplicava per cinc en poques hores, passant de 130 hectàrees a la matinada a una extensió molt superior al canvi de vents i temperatures de les hores centrals del dia. Aquesta evolució s'explica no només per les condicions meteorològiques recents, sinó també per fenòmens a mig i llarg termini com un dèficit de pluja persistent i una alta disponibilitat de vegetació seca, que actua com a combustible.
Des de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), el seu portaveu a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, detalla que els components clau d'un incendi són la meteorologia, la topografia i els combustibles. La topografia de la Serra Calderona, amb serres, valls i barrancs angostos, és un factor fix que afavorix els incendis adversos. Enguany, la disponibilitat de combustible és especialment alta, no només a la Comunitat Valenciana sinó en molts grans incendis a Espanya.
Pel que fa a la meteorologia, les estacions automàtiques de la Masía de la Hoya (a Segorbe) i Gátova registren una sequera extrema en els últims 100 dies, amb temperatures rècord. L'últim dia amb pluja significativa va ser el 18 de maig, amb quantitats escasses. El dèficit de pluges des d'aleshores s'aproxima al 90%. Paradoxalment, un final d'hivern humit, amb pluges notables al març, va afavorir el creixement de la vegetació, que ara es troba seca i propicia la propagació del foc.
Les temperatures han sigut de rècord, especialment al juliol, que ha sigut el mes més càlid de la sèrie històrica a la Masía de la Hoya. Juny va ser el segon més càlid i la primera quinzena d'agost també ha registrat temperatures inèdites. Aquesta combinació de calor persistent i sequera estressant la vegetació, juntament amb la complexa topografia, fa que l'incendi siga especialment agressiu i de ràpida propagació.
“"El canvi climàtic no encén la guspira final que genera l'incendi, però sí que prepara el terreny perquè, en cas de produir-se, este siga més agressiu i de ràpida propagació, a vegades fora de la capacitat d'extinció."
Núñez insisteix que les condicions climàtiques extremes actuals, com les onades de calor persistents i les sequeres prolongades, no s'havien registrat abans. Aquestes condicions afavorixen comportaments convectius dels incendis, que dificulten l'extinció i generen focus secundaris per l'avanç ràpid del foc.
