La peça, que arriba en el trigèsim aniversari de la companyia de Picó, explora la soledat com una epidèmia silenciosa del segle XXI, influenciada per l'individualisme, la tecnologia i el ritme de vida modern. Es tracta d'un espectacle de carrer de gran format que recupera elements icònics de creacions anteriors de la creadora, Premi Nacional de Dansa 2016.
Segons Sol Picó, la peça reflexiona sobre la soledat no desitjada i la buscada, assenyalant que "les comunitats reals s'han substituït per comunitats virtuals que exigen menys compromís, fràgils, que en comptes d'enriquir els vincles, els han fet més superficials, més intranscendents, el que ha abocat moltes persones a una sensació d'aïllament i de buit".
La coreografia presenta cinc intèrprets desubicades que lluiten per no caure d'una escala d'avió, mentre altres cinc intenten retenir-les. La música abasta des de peces clàssiques fins a versions de folklore, acompanyada de testimonis i sentiments per crear una atmosfera envoltant. Paral·lelament, es mostra un gran quadre abstracte inspirat en La Danse de Matisse, que evoca la bellesa del cos humà i la cerca de connexió.
L'obra culminarà amb un cant a la retrobada, buscant reconectar amb el col·lectiu i generar la vibració de la comunitat. Des de la seva fundació el 1994, la companyia de Sol Picó es caracteritza pel mestissatge de gèneres, la força, la precisió i el dinamisme, sovint amb un toc d'humor i grans escenografies.
