El Suprem dóna la raó a Sagunt en una demanda de plusvàlua de 1.238 euros

El Tribunal Suprem anulla una sentència prèvia que donava la raó a una mercantil en la seua reclamació contra l'Ajuntament de Sagunt.

Imatge genèrica d'un martell de jutge sobre documents legals.
IA

Imatge genèrica d'un martell de jutge sobre documents legals.

El Tribunal Suprem ha resolt a favor de l'Ajuntament de Sagunt una demanda de 1.238,37 euros per l'impost de plusvàlua, anul·lant una sentència prèvia del jutjat número 3 de València.

El Tribunal Suprem ha posat fi a un procediment judicial en què l'Ajuntament de Sagunt s'enfrontava a la mercantil Treamen Investments SLU per una reclamació de 1.238,37 euros relatius a l'impost sobre el increment de valor de terrenys de naturalesa urbana, conegut com a plusvàlua. La sentència del Suprem anul·la una decisió anterior del jutjat número 3 de València, que havia donat la raó a l'empresa.
La controvèrsia va sorgir arran de la compra d'una vivenda al carrer Teodoro Llorente del Port de Sagunt. Després de la liquidació tributària, el Tribunal Constitucional va emetre una sentència al novembre de 2021 que va modificar el sistema de càlcul de les plusvàlues per a les hisendes locals. Poc després, Treamen Investments va sol·licitar la devolució de l'import pagat, basant-se en el nou marc legal. L'ajuntament va desestimar la reclamació més d'un any després, fet que va portar la mercantil a presentar un recurs contenciós-administratiu.
El jutjat número 3 de València va estimar la demanda de l'empresa, considerant les resolucions municipals "no ajustades a dret". No obstant això, la representació jurídica del consistori va recórrer al Tribunal Suprem, que va admetre a tràmit el recurs per l'interès casacional de determinar si les liquidacions prèvies a la sentència del Constitucional, impugnades abans de la seua publicació al BOE, podien ser revisades.
Finalment, la sala contenciosa del Tribunal Suprem ha donat la raó a l'Ajuntament de Sagunt, basant-se en la seua jurisprudència. La sentència estableix que "les liquidacions que no s'haguessin impugnat abans del fall del Constitucional no podran ser impugnades amb fonament en la declaració d'inconstitucionalitat efectuada en la mateixa". D'esta manera, s'avalauen els actes municipals i s'anul·la el dictamen del jutjat valencià per "interpretació errònia de les normes".
La resolució no imposa costes a cap de les parts en el recurs de cassació, "al no haver mala fe o temeritat". Les costes de la instància seran abonades per cada part i les comunes per meitat.