La vigilància de la qualitat de l'aire és fonamental per a identificar fonts de risc. Un estudi publicat a la revista científica Atmospheric Enviroment pel Laboratori de Contaminació Atmosfèrica (LCA) de la UMH ha analitzat les partícules presents en l'aire d'una zona cèntrica d'Elx, prop del trànsit i amb escassa ventilació, per a comparar-ne la variació estacional.
La investigació es va centrar en el material particulat atmosfèric (PM), analitzant les fraccions PM10 (partícules de fins a 10 micres) i PM1 (partícules de fins a 1 micra). Segons Eduardo Yubero, investigador de la UMH i líder de l'estudi, les partícules PM1 són les més preocupants pel seu petit tamany, ja que poden penetrar profundament en el sistema respiratori i transportar compostos inflamatoris.
A més de la concentració, es va mesurar el potencial oxidatiu de les partícules, un factor clau per a determinar la seua toxicitat potencial per a la salut. L'assaig de ditiotreitol (DTT) va revelar que la toxicidad potencial de l'aire a Elx es duplica a l'hivern respecte a l'estiu.
Marina Alfosea Simón, primera firmant de l'estudi, explica que l'increment de potencial oxidatiu a l'hivern està relacionat amb el trànsit concentrat en carrers estrets i les cremes agrícoles a les zones perifèriques, que alliberen partícules PM1 actives. Nuria Galindo, altra investigadora de la UMH, afegeix que les emissions 'no d'escapament', com el desgast de frens i pneumàtics, també contribueixen a l'elevada capacitat oxidativa de l'aire.
A l'hivern, les capes d'aire fred atrapen els contaminants prop del terra, impedint la dispersió vertical. Tot i l'increment de contaminants en els mesos freds, els nivells absoluts es mantenen dins dels límits segurs, assegurant que l'aire no és perillós per a la població general.
Aquest treball s'emmarca en el projecte CAMBIO (ref. TED2021-131336B-I00), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, la Agencia Estatal de Investigación (AEI) i la Unió Europea. També ha comptat amb el suport de la Generalitat Valenciana (projecte CIAICO/2021/280) i el projecte TOXICAR (ref. PID2023-149608OB-I00).
