L'exposició itinerant sobre Francesc Almela i Vives arriba a la UMH d'Elx

La mostra, que repassa la vida i trajectòria de l'Escriptor de l'Any 2026, estarà disponible a l'ECO Espai Cultural Obert de l'1 al 8 d'octubre.

Imatge genèrica d'una pila de llibres antics amb una ploma.
IA

Imatge genèrica d'una pila de llibres antics amb una ploma.

La Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx acull des de hui, 30 de setembre, i fins al pròxim 8 d'octubre, la mostra itinerant «Francesc Almela i Vives, humanista de l’edat de plata».

La Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx acull des de hui, 30 de setembre, i fins al pròxim 8 d'octubre, la mostra itinerant «Francesc Almela i Vives, humanista de l’edat de plata». L'exposició es pot visitar a l'ECO Espai Cultural Obert de l'edifici Altabix del campus universitari. La iniciativa és organitzada pel Vicerectorat de Cultura, Igualtat i Diversitat de la UMH, en col·laboració amb AVIVA Elx i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, dins del programa de Diàlegs culturals Elx-UMH.
Esta mostra itinerant, que rodarà per tota la Comunitat Valenciana, fa un repàs de la vida i la trajectòria literària de Francesc Almela i Vives, reconegut com a Escriptor de l’Any 2026. Almela i Vives forma part destacada de la denominada «generació de 1930». La seua obra poètica, que inclou títols com L’espill a trossos (1928) i Joujou (1933), es caracteritza per un estil clar i una ironia que el diferencia del sentimentalisme d'altres coetanis. En el camp teatral, va intentar renovar l'escena valenciana amb peces com L’Antigor (1931), estrenada al teatre Alkázar. També va dur a terme la traducció al valencià de Lenin: escenes de la revolución russa, una adaptació teatral d'una novel·la biogràfica d'Ossendowski escrita originalment en castellà per Josep Bolea, acció que li va generar problemes posteriors a la guerra.
En la seua maduresa, Francesc Almela i Vives va rebre importants reconeixements institucionals, com el nomenament com a cronista oficial de la ciutat de València en 1963 i el títol de fill adoptiu de la ciutat en 1966. A més, esta etapa es va caracteritzar per una evolució en el seu pensament cívic i lingüístic, mostrant una oposició crítica a les tesis de Joan Fuster després de la publicació d’El País Valenciano en 1962.
Informació elaborada a partir de la font oficial: Universidad Miguel Hernández (UMH) (30/09/2026)