El cuidado informal, sovint assumit per familiars, és clau per a persones grans o en situació de dependència. No obstant això, les exigències d'aquesta tasca poden afectar la salut física i emocional de qui cuida. Davant d'esta realitat, la professora del Departament de Psicologia de la Salut de la UMH, María Antonia Parra, planteja un model que aborda conjuntament les necessitats de la persona cuidadora i de la persona cuidada, amb l'objectiu de fortificar els recursos personals de tots dos.
La investigació, titulada "Hacia un nuevo modelo de cuidados: resiliencia y fortalezas en la díada persona cuidadora – persona cuidada, con atención a la mujer cuidadora", es va presentar al XVIII Congrés Lares Comprometidos con el Cuidado a Girona. Este enfocament reconeix que el benestar i la qualitat de vida estan vinculats, per la qual cosa és fonamental atendre ambdues parts.
Esta realitat afecta especialment les dones, que sovint assumeixen la major part de les cures no remunerades. La proposta de María Antonia Parra Rizo busca ampliar la mirada, reduint la sobrecàrrega i l'estrès, però també identificant i enfortint els recursos psicològics, socials i físics que ajuden a afrontar les dificultats.
La idea fonamental és que "cuidar també implica cuidar a qui cuida". Per això, la proposta considera les circumstàncies, les fortaleses i les xarxes de suport de qui acompanya la persona en situació de dependència. La díada cuidador-cuidat es considera una unitat d'intervenció, ja que les seues emocions, comunicació i estratègies s'influeixen mútuament.
Este model complementa l'atenció individual, buscant relacions de cures més saludables que preserven la dignitat, l'autonomia i el benestar. Incorpora variables com la resiliència, les fortaleses personals, la regulació emocional, l'optimisme, la gestió de la culpa i el sentit de propòsit, juntament amb el suport social i les estratègies d'afrontament.
Les xarxes de suport són clau per previndre l'aïllament i facilitar el repartiment de responsabilitats. La proposta també inclou aspectes de salut psicofísica, com la mobilitat i la prevenció de molèsties musculoesquelètiques. La combinació de recursos psicològics, físics i socials busca no només reduir el malestar, sinó també promoure el benestar general.
L'atenció a les dones cuidadores és un element central, ja que les responsabilitats prolongades poden limitar el seu autocura, conciliació i relacions socials. La investigació de María Antonia Parra Rizo reconeix les seues capacitats sense traslladar-los tota la responsabilitat, i convida a considerar la relació entre dependència, benestar i qualitat de vida des d'una perspectiva àmplia, assegurant la sostenibilitat de l'atenció.
