La Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx acull des de hui, 30 de setembre, i fins al pròxim 8 d'octubre, la mostra itinerant «Francesc Almela i Vives, humanista de l’edat de plata». L'exposició es pot visitar a l'ECO Espai Cultural Obert de l'edifici Altabix del campus universitari. La iniciativa és organitzada pel Vicerectorat de Cultura, Igualtat i Diversitat de la UMH, en col·laboració amb AVIVA Elx i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, dins del programa de Diàlegs culturals Elx-UMH.
Esta mostra itinerant, que rodarà per tota la Comunitat Valenciana, fa un repàs de la vida i la trajectòria literària de Francesc Almela i Vives, reconegut com a Escriptor de l’Any 2026. Almela i Vives forma part destacada de la denominada «generació de 1930». La seua obra poètica, que inclou títols com L’espill a trossos (1928) i Joujou (1933), es caracteritza per un estil clar i una ironia que el diferencia del sentimentalisme d'altres coetanis. En el camp teatral, va intentar renovar l'escena valenciana amb peces com L’Antigor (1931), estrenada al teatre Alkázar. També va dur a terme la traducció al valencià de Lenin: escenes de la revolución russa, una adaptació teatral d'una novel·la biogràfica d'Ossendowski escrita originalment en castellà per Josep Bolea, acció que li va generar problemes posteriors a la guerra.
En la seua maduresa, Francesc Almela i Vives va rebre importants reconeixements institucionals, com el nomenament com a cronista oficial de la ciutat de València en 1963 i el títol de fill adoptiu de la ciutat en 1966. A més, esta etapa es va caracteritzar per una evolució en el seu pensament cívic i lingüístic, mostrant una oposició crítica a les tesis de Joan Fuster després de la publicació d’El País Valenciano en 1962.
