Jocs motors tradicionals com la carretilla, el hula-hoop o el tentetieso poden activar la musculatura del tronc tant o més que exercicis convencionals com els abdominals clàssics o la planxa lateral. Esta és una de les conclusions d'un estudi realitzat en l'Institut Universitari d'Investigació Centre d'Investigació de l'Esport (CID) de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH), publicat en la revista Psychology of Sport and Exercise.
Una intervenció de sis setmanes amb 76 adolescents d'un institut d'Educació Secundària va mostrar que els jocs resultaven una opció més atractiva i augmentaven la intenció de tornar a practicar-los. L'entrenament de la musculatura del tronc, conegut com a entrenament del core, és clau per al control postural i la condició física general en l'adolescència. No obstant això, els exercicis convencionals poden resultar repetitius i reduir l'interés, especialment en les classes d'Educació Física.
El catedràtic del Departament de Ciències de l'Esport de la UMH, Francisco José Vera García, primer autor de l'estudi, explica que volien comprovar si alguns jocs que impliquen de manera natural la musculatura del tronc podien proporcionar un estímul comparable al dels exercicis habituals, però amb una experiència diferent per a qui els practica.
En el primer estudi, 20 adults joves van realitzar dos exercicis convencionals (el crunch i la planxa lateral) i quatre jocs motors (la carretilla, el hula-hoop, el tentetieso i la 'pelea de gallines'). Els investigadors van mesurar l'activació de diferents músculs del tronc mitjançant electromiografia de superfície. Els resultats mostren que els jocs van produir nivells d'activació similars o superiors als exercicis convencionals, especialment en els músculs oblics.
La 'carretilla' va ser una de les activitats que més exigència va plantejar a la musculatura abdominal de qui feia de 'carretilla'. La 'pelea de gallines' va destacar per l'activació dels oblics, mentre que el 'hula-hoop' va produir una activació més moderada però més homogènia. Tot i que la estandardització dels moviments en laboratori pot limitar algunes accions intenses, permet analitzar de forma fiable la demanda muscular característica de cada tasca.
En el segon estudi, 76 adolescents van ser repartits en tres grups: un va realitzar un programa de tronc basat en jocs tradicionals, un altre en exercicis convencionals, i un tercer grup de control. Mitjançant qüestionaris, es va avaluar el avorriment, el gaudi i la intenció de practicar de nou estes activitats. Els adolescents que van entrenar mitjançant jocs van declarar menys avorriment i una major intenció de tornar a practicar-los que els qui van realitzar els exercicis convencionals.
El professor Vera García assenyala que els jocs no han de substituir sempre els exercicis convencionals, sinó que amplien les possibilitats. Segons l'ocasió, es poden seleccionar activitats que produïsquen una demanda muscular adequada i que, al mateix temps, resulten més atractives per a determinats grups. El gaudi és especialment important per a afavorir l'adherència a l'exercici físic, ja que un exercici pot ser fisiològicament eficaç però inefectiu si les persones deixen de practicar-lo per avorriment.
El següent pas serà comprovar fins a quin punt eixa major intenció de seguir practicant es tradueix realment en una major adherència a llarg termini. En el treball també hi participaren els investigadors del CID UMH José Luis López Elvira i Amaya Prat Luri, la professora Belén Flores Parodi i l'investigador José Ignacio Alonso Roque.
